CASAS I ROCA, Jordi
Aquest llibre complementa el que s’ha escrit fins ara de la transició democràtica a Sant Cugat, la major part publicat a la revista Gausac. Tot i estar dedicat a l’actuació del PSUC durant aquells anys, és una aproximació a la vida associativa santcugatenca durant els anys de la transició, sens dubte uns anys capdals des del punt de vista històric i polític. El llibre s’ha fet a partir de materials inèdiits, és a dir, l’arxiu local del PSUC. És un llibre d’història, evidentment, però també vol ser un petit homenatge a aquella generació de dones i homes que van donar el millor de si per aconseguir que Catalunya i Espanaya s’homologuessin amb els països del seu entorn en termes democràtics. És una visió des de baix de la transició democràtica, en definitiva.
Dossiers Santcugatencs, 2TORTOSA I SAPERAS, Joan
Quan Joan Tortosa va néixer, la vila tenia entorn de 3.000 habitants, tothom es coneixia i compartia una cultura pagesa comuna que proporcionava un ferm arrelament. Avui, ciutat des del 1978, s’ha arribat als 91.000 habitants a causa de les successives onades de gent que ha triat viure-hi, a canvi d’esdevenir un territori d’al·luvió, poc cohesionat, però sovint exigent. Cronista inveterat, l’autor ha viscut en primera persona la desaparició d’aquella manera de ser austera i senzilla i té la necessitat de fixar-ne el record per transmetre’l a les noves generacions que no l’han conegut. El seu interès gira al voltant de la gent i com s’ha anat adaptant als successius canvis. Malgrat que el fil conductor sigui la seva vida, la seva experiència, el retrat que fa té dimensions col·lectives, de manera que més que una autobiografia en bona part esdevé una narració antropològica d’una societat que el progrés ha esvaït.
Dossiers Santcugatencs, 1CASAS I ROCA, Jordi i MIQUEL I SERRA, Domènec
Quan es parla de Sant Cugat, massa sovint tota l’atenció dels historiadors es focalitza en el monestir, una de les entitats religioses més influents en el país al llarg d’un grapat de segles. Això ha fet que la història de la vila que va néixer al seu redós, hagi restat menystinguda i desconeguda. Ha estat en aquests darrers decennis que, des del GEL, hem emprés una recerca per conèixer les nostres arrels com a poble. D’altra banda, l’Edat Moderna és un xic la germana pobra, situada entre l’esplendor medieval a voltes mitificat i la contemporaneïtat que desvetlla un interès evident. Aquest volum, doncs, vol contribuir a aportar un xic de llum sobre aquesta època, injustament qualificada com els segles de la decadència.
La hisenda municipal catalanaCASAS I ROCA, Jordi
Jordi Casas i Roca (Barcelona, 1954). Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra (Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives). En 1994, es va doctorar amb una tesi sobre el pas de la hisenda municipal catalana d’Antic Règim a la de l’Estat liberal. S’ha especialitzat en temàtiques del segle XIX i en la hisenda municipal catalana. Ha publicat articles, ha impartit conferències i ha presentat ponències i comunicacions a diversos congressos i simpòsiums d’àmbit català sobre aquest període i aquesta temàtica. És membre fundador del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i del consell editorial de la revista Gausac, en la qual han aparegut una bona part dels seus articles. Ha participat en el llibre col·lectiu Història de Sant Cugat (2006) i ha publicat Els barris dels nous catalans. Una visió de la immigració (2012).
Aquesta obra omple un buit en la historiografia catalana. Fins ara no comptàvem amb una síntesi o, si es vol amb altres paraules, amb una primera aproximació a l’evolució de la hisenda municipal catalana al llarg dels segles. Només el període baixmedieval havia merescut l’atenció dels nostres historiadors. La resta era, pràcticament, un desert intel·lectual, alguns articles esparsos i un conjunt de dades repartides en una munió de monografies locals. Amb aquest estudi s’intenta fer un primer esbós d’una matèria que encara no s’ha investigat prou i, alhora, s’espera que sigui un incentiu per obrir noves línies d’aproximació.
Els barris dels nous catalans. Una visió de la immigracióCASAS I ROCA, Jordi
Jordi Casas i Roca. Santcugatenc nascut a Barcelona l’any 1954. Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat durant quaranta-un anys en una important empresa de l’automoció, de la qual ha estat president del seu Comitè de treballadors en representació de CCOO. (2001-2006). Ha estat regidor de la seva ciutat pel PSUC (19811983) i per Iniciativa per Catalunya (1987-1991 i 1991-1995) i conseller del Consell comarcal del Vallès Occidental (1991-1995). S’ha implicat intensament en l’associacionisme santcugatenc durant els darrers quaranta anys. Actualment forma part de les següents entitats locals: Fundació Sant Cugat, Grup d’Estudis Locals, Universitat Internacional de la Pau i Col· lectiu d’Esquerres. És membre del Consell Municipal de Cultura des del 2007. Fa setze anys que col· labora a la premsa local amb una columna setmanal. Ha participat en el llibre col·lectiu “Història de Sant Cugat” (2006).
La desamortització del monestir de Sant Cugat del VallèsAULADELL I SERRABOGUNYÀ, Joan
Joan Auladell (1919-2000) va trobar en la recerca històrica una forma personal d’expressar el seu amor vers la vi la que l’ havia vist néixer, Sant Cugat del Vallès. La seva professió de químic va fer que es traslladés a viure a Barcelona, cosa que l’apropà als grans centres documentals que facilitaren la seva tasca d’investigació. La seva fou una labor meritòria i callada que en bona part ha romàs inèdita a causa de la seva modèstia. El Grup d’Estudis Locals vol retre-li un petit homenatge publicant aquesta obra escrita amb motiu dels 150 anys de la desamortització del monestir (1985).
L’exclaustració del monestir de Sant Cugat es produí amb l’assalt revolucionari de la nit del 26 de juliol de 1835. La desamortització de la finca urbana que ocupava fou un procés molt més llarg, ja que durà dotze anys. La solució adoptada va ser discutida posteriorment després de la signatura del Concordat de 1851 i del seu Annex de 1859. El resultat és una trama complexa de diferents drets sobre la propietat de la finca esmentada, de la qual l’Estat es reserva el domini eminent, ara traspassat a la Generalitat de Catalunya, mentre que l’Ajuntament de Sant Cugat n’obté la tinença útil condicionada a certs usos i obligacions, i la parròquia esdevé possessora del temple i el palau abacial. El detall de com s’hi arriba ens ajuda a comprendre les dificultats del present per tractar l’antic conjunt monàstic com un monument unitari.
Pas a pas. 3 itineraris per Sant CugatTORTOSA I SPAERAS, Joan
Els recorreguts que en proposa són unes passejades possibles entre altres, que trien i s’aturen davant aquells elements, no necessàriament monumentals, que li són mes suggerents per reflexionar d’una manera planera sobre la història, propera o llunyana, aportant-hi vivències que sols te el que ha estat testimoni directe de l’esdevenir. Això es possible perquè en la persona de Joan Tortosa coincideixen la “tossuderia de la permanència”, com ell mateix la defineix, amb la capacitat de veure allò que altres sols mirem, i una innata curiositat per interrogar-se sobre allò que veu.
L’interès evident de la seva obra rau en barrejar sàviament la narració històrica, basada en la recerca documental, amb la quotidianitat, en rescatar de l’oblit personatges, edificis i fets que, per formar part de la base de la història, són generalment menystinguts i exclosos en les cròniques oficials. És sobretot per aquest darrer aspecte que “Pas a pas” esdevé una eina útil per a tots els santcugatencs, tant pels de “tota la vida”, a qui pot ajudar a redescobrir el seu entorn immediat, com pels adoptius, que hi trobaran una valuosa font d’informació per a comprendre millor l’estructura i el tarannà de la vila que els acull.
El contingut d’aquest llibre va ser premiat amb un accèssit en ell! Concurs de Recerca Gausach del 1995.
La República, la Guerra Civil i el primer Franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941)MOTA MUÑOZ, José Fernando
Aquesta obra analitza amb precisió i amb documentació de primera mà una època especialment difícil de la història de Sant Cugat del Vallès i de la història de Catalunya en general. La República va representar a Sant Cugat la fi del caciquisme i l’arribada al poder de forces polítiques que representaven les classes populars: els republicans federals, que representaven des del segle x1x les aspiracions dels rabassaires i dels obrers i que s’integraran tardanament la Esquerra Republicana de Catalunya. Els fets d’octubre de 1934, que ocasionaren tres morts a Sant Cugat i hi donaren lloc a una dura repressió, marcaren un canvi considerable: durant els setze mesos posteriors hi governaran els ajuntaments gestors nomenats des del Govern Civil. La victòria del front d’Esquerres tornà el poder als federals, però l’inici de la guerra civil, el 19 de juliol del 1936, va suposar el començament d’una nova etapa i l’inici d’una veritable revolució social. Els federals, sobrepassats per les circumstàncies, van haver de cedir el poder als seus companys més obreristes i socialitzants i a les organitzacions obreres i sindicals. La derrota republicana i dels projectes revolucionaris, després de mil dies complexos de lluita fratricida, portà de nou la dreta al poder i donà lloc a una repressió sistemàtica, radicalitzada per la por a la revolució social soferta i la repressió que molts havien patit durant els anys 1936-1939.
